Vés al contingut (premeu Retorn)

Manual de Bones Pràctiques

(para fomentar el Aprendizaje en las asignaturas de Resistencia de Materiales y Estructuras -- Versió en Castellà)

A aquest document es recullen un conjunt de reflexions que poden ser de gran utilitat per als professors del departament, ajudant-los a clarificar les seves idees para tal de poder posar-les en pràctica als propers anys. Els nous plans d’estudi porten implícits grans desafiaments que van més enllà del que poden significar les noves metodologies docents. Les pràctiques docents d’èxit estan estimulant un canvi en la docència de la universitat espanyola, que està desplaçant l’ensenyament cap a l’aprenentatge. L’aprenentatge que sempre ha estat un objectiu dels processos educatius passa a ser una prioritat. Als models d’aprenentatge el procés formatiu i l’estudi progressen sota la direcció del professor que ensenya, però preocupant-se i ocupant-se molt més de l’estudiant que aprèn. El professor juga un paper fonamental en la selecció i manipulació del coneixement més adient i en la preparació dels continguts per desplegar-lo, i no és tan important quant sap el professor com la seva capacitat de síntesi per a que tinguin el major impacte possible sobre l’estudiant. Al final la docència i les metodologies associades pretenen que l’estudiant aprengui a pensar amb el coneixement alhora que pensi aprenent amb ell.

La formació universitària hauria de fer front als nous reptes socials i relacionar per exemple el coneixement amb les professions, l’ocupació o la cooperació entre països, cultures i races. Es parla molt de la societat del coneixement, però ningú no es preocupa de contextualitzar-la, conceptualitzar-la i desenvolupar-la. La societat del coneixement creix de forma espontània estimulada per les oportunitats de negoci i d’activitat que el coneixement proporciona, encara que seguint pràcticament les mateixes passes que en el seu dia va seguir el desenvolupament industrial que continua sent la referència. Les universitats haurien de ser organitzacions del coneixement i instaurar i promoure al seu si exemples de bones pràctiques econòmiques, socials i laborals emprant els coneixements com a moneda de canvi. Les universitats haurien de trencar amb la dinàmica que les porta a adoptar i reproduir mètodes, processos i regles conservadores per convertir-se en el camp de probes de noves conductes econòmiques, socials, professionals i laborals. La societat difícilment podrà organitzar-se amb el coneixement ni desenvolupar una nova economia si les seves universitats no li obren els camins per fer-ho. És necessari que la universitat se n’ocupi, preocupi i comprometi amb el desenvolupament d’un model econòmic i social en el que el coneixement jugui un paper molt més rellevant que en el passat.